Dolors Bolaños exposa a la seu dels Amics del Castell

"Força i color" de l'aquarel·lista Dolors Bolaños és la nova exposició que acull la la Seu Social dels Amics del Castell de Sant Ferran. Es pot visitar fins el dia 1 de juny i consta de més 25 quadres que Carme Pagès, encarregada de fer la presentació, va definir amb entusiasme "l’art de Bolaños queda palesat en el vitalisme abastament representat en la pigmentació roja més candent, que trobem  sempre en el panorama tènuement multicolor preparat perquè l’espectador pugui recompondre les figures a la seva retina. A penes hi ha verd i si n’hi ha es fon amb el blau, però no pot evitar el roig. Un roig candent, colors de foc i de sang, un dels que està més lligat al fonament de la vida. El roig dels quadres de Bolaños, però, és un roig nocturn, un roig femení que posseeix un poder d’atracció centrípet i es diferencia del roig mascle, que és el roig diürn, perquè aquest  és centrífug, remolinant com un sol, en canvi el de Bolaños és un vermell amagat en el fons de les tenebres, dels oceans primordials. És el color de l’ànima, de la libido i del cor; és un roig matricial. Traços, els seus,  fets de pinzellades ràpides aplicades lliurement i en totes direccions, per acabar mostrant una pintura lleugera, que pot ser una visió de Bretanya feta a partir d’un esbós; una vista de Figueres, copsada de bon matí, quan va a caminar; o un paisatge imaginari fet a partir d’una taca, en què el reflex lluminós ofega els elements realistes per donar pas a la imaginació impressionista, subjectiva, en què la realitat és vista només com un fluir constant, on l’atmosfera és el que més compta. El color només hi figura com un fenomen cromàtic abstracte i incorpori.   Un tot momentani esclatant, que resulta sempre superior a la matèria. Dolors Bolaños, tot i emprar colors purs, que barreja en la mateixa superfície del quadre, arriba a obtenir matisos tan equilibrats com el de l’aquarel·la titulada “La Toja”, on  recrea la impressió que es va endur de l’ambient marisquer de primeres hores del matí, quan la llum era feble i restaven encara traces de nit al cel. En resum diré, de Dolors Bolaños, el que ja vaig afirmar fa uns quants anys en el full enunciatiu d’una exposició que va fer al Col·legi d’Aparelladors de Girona. En aquella ocasió vaig dir i ara ho repeteixo amb la mateixa convicció, que: “les seves aquarel·les són la dimensió més pura del seu traç vital”.