El Consell Comarcal es compromet a promoure l’ús de la llengua catalana amb l’impuls del Pacte de l’Alt Empordà pel català

El Consell Comarcal impulsarà el Pacte de l’Alt Empordà pel català, un compromís per garantir la pervivència i el desenvolupament de la llengua catalana en l’àmbit local i comarcal, i que s’ha aprovat aquest dimarts en el ple ordinari de febrer després de la moció presentada conjuntament pel govern de Junts (13) i PSC (4) amb el suport d’ERC (11), Tots x l’Empordà (3) i la CUP (1) i amb l’únic vot contrari de VOX (1). 

Amb aquest acord, el Consell Comarcal es compromet a impulsar el Pacte de l’Alt Empordà pel català per tal de posar en relleu la necessitat urgent de prendre mesures efectives per revertir la tendència regressiva en l’ús de la nostra llengua, demanant el compromís dels ajuntament, de la societat civil altempordanesa i de la ciutadania en general amb aquest Pacte, en forma d’adhesió o de suport. 

Durant el ple, el vicepresident del Consell Comarcal i conseller de Cultura, Josep Maria Bernils, va recordar que "la moció constata uns fets avalats per la darrera Enquesta d'usos lingüístics de Catalunya, presentada per la Generalitat fa dues setmanes. Si la Unesco adverteix que una llengua és vulnerable o es troba en situació de risc quan el seu ús social es troba per sota del 30% de la població, aquí estem en el llindar. Per això la moció vol ser un crit d'alerta als ajuntaments i a tota la societat civil de l'Alt Empordà perquè facin tot el que estigui al seu abast per promoure la nostra llengua en tots els àmbits". 

Bernils va afegir que "la moció no va contra cap llengua ni contra cap cultura, i menys en una comarca com la nostra on es parlen desenes d'idiomes diferents, El que ens mou és defensar la identitat pròpia del país que, en aquest cas, es concreta en el més elemental, la seva llengua i la seva cultura. Celebrem que la moció fos presentada conjuntament per tots els grups comarcals, llevat d'un. Ara la farem arribar a tots els ajuntaments perquè l'assumeixin i a partir d'aquí que cadascú faci les actuacions que estiguin al seu abast. És evident que la situació del català no és igual, per exemple, a Vilanant que a Figueres, a Albanyà o a Roses, però segur que a cada lloc hi ha actuacions a fer. I a nivell individual, el més important és no dimitir del català. És a dir, utilitzar-lo com a primera llengua, com a idioma preferent i només canviant en el cas que, realment, veiem que no ens entenen. Un gest molt simple, però molt important encara que no ho sembli".