Finalitza la darrera intervenció arqueològica al costat sud de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

Entre els dies 14 de setembre i 2 d’octubre de 2020 s’ha portat a terme una nova intervenció arqueològica a l’entorn de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Aquesta actuació s’emmarca en la tercera fase del projecte quadriennal de recerca 2018-2021 La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV), presentat per l’Institut d’Estudis Empordanesos l’any 2018 i aprovat per la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic. El projecte compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com amb el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través del Museu d’Història Medieval  de la Cúria-Presó, s. XIV del Departament de Patrimoni Històric i Museus, i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. 

La primera part dels treballs s’ha fet en el pati que es troba al costat sud de la Basílica, entre aquest temple i l’edifici que es coneix amb el nom de Palau Macelli. Aquesta intervenció s’ha pogut fer gràcies a la bona disposició de la propietat. Els treballs han consistit en l’excavació d’una cala de 5 m de llargada per 3 m d’amplada just al costat de la tanca perimetral que separa el pati del carrer del Carbonar i ran de la façana de l’església. Un cop tret el paviment de ciment recent que hi havia s’ha posat de manifest que l’espai es trobava força alterat en època recent per l’ús continuat del lloc i per la construcció d’uns dipòsits. Aquests havien estat excavats en el terreny fins a una profunditat entre 1 m i 1,50 m, i havien deixat a la vista tant la fonamentació d’uns contraforts de l’església gòtica com de les capelles. Sembla que aquests dipòsits correspondrien més aviat a un sistema de recollida d’aigües plujanes que a criptes funeràries, i que haurien estat construïts en un moment indeterminat del segle XVIII o XIX, per acabar amortitzats dins la primera meitat del segle XX. 

Les dimensions d’aquests dipòsits, que no s’han vist completes, han provocat que l’espai en el que es podien trobar restes de l’ocupació anterior contemporània a la Basílica fos força reduït. Malgrat això, ha estat possible determinar una seqüència prou completa sobre la que podrem aportar més dades cronològiques un cop finalitzi l’estudi dels materials recuperats. En primer terme, s’han detectat diversos nivells que es caracteritzen per la presència de restes humanes inconnexes i alterades, que correspondrien al cementiri que hi havia en el lloc i que sabem ocupava aquest espai de migdia de l’església almenys des del temple romànic. Aquest cementiri hauria estat afectat per la construcció del Palau Macelli (iniciat a l’entorn de l’any 1660) i per la de la capella dels Dolors (començada a partir de 1768), però segurament també per l’edifici que havia ocupat aquest lloc anteriorment, el casal de la Comunitat de Preveres. Per sota d’aquests estrats de cementiri alterats s’han registrat algunes restes humanes més ben conservades que podrien correspondre a una fase més antiga de la mateixa necròpolis. Finalment, les restes més antigues que s’han localitzat corresponen a dues sitges, obertes en el subsòl, de característiques molt similars a les descobertes en el solar al nord de la Basílica entre els anys 2017 i 2019, i que correspondrien al sitjar que hauria funcionat a l’espai de la sagrera dins els primers anys del temple romànic. La seva amortització s’ha pogut datar en un context semblant a les sitges del costat nord dins el segle XI. 

Durant la segona part dels treballs s’ha procedit a documentar l’espai soterrani que es troba a tocar de la capçalera de l’església pel costat est, concretament per sota de la terrassa que es coneix com a mirador. Aquesta intervenció s’ha pogut fer gràcies a la bona disposició del rector de la parròquia, Mn Joan d’Arquer. L’existència d’aquest interessant espai ja era coneguda de fa un temps, però fins ara no havia captat l’interès dels investigadors de l’edifici. En aquest espai s’ha procedit a registrar l’estructura de manera gràfica, amb fotogrametria i planta, a l’espera si en alguna ocasió es pot excavar el seu subsòl. L’atenció cap el soterrani també s’emmarca en el projecte de recerca esmentat atès que el seu estudi ens permet conèixer com era l’espai damunt el qual es va bastir la capçalera de l’església gòtica quan va substituir el temple romànic. La hipòtesi que s’està treballant és que l’espai que circumval·la tota la capçalera pel costat est era molt més baix que l’actual, i que es fonamentava damunt el subsòl natural que conforma en vessant de llevant del puig Salner, un terreny amb un cert pendent natural. La importància d’aquest estudi rau en el fet no només de poder reconstruir com era l’entorn de la Basílica al llarg del temps, sinó també en poder identificar la causa de les patologies que presenta l’edifici gòtic en aquesta part. Al respecte de l’estudi de l’entorn, en breu començaran unes prospeccions geològiques que han de donar llum sobre aquestes i altres qüestions sobre el paisatge i el territori circumdants.