La Canònica de Vilabertran acull l'exposició 'Llum del món', de Rosa Tharrats i Regina Giménez

El divendres 23 de juliol a les 19h a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Llum del món” que, amb el comissariat de Carme Sais, aplega els projectes Speculum caducis de Rosa Tharrats i Oh Be A Fine Girl, Kiss Me! de Regina Giménez.

Organitzat a quatre mans entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i l’Agència Catalana de Patrimoni de Catalunya, Diàlegs: pintura, música i patrimoni és un cicle d’estiu que fa set anys uneix aquests tres puntals de la cultura a la canònica de Santa Maria de Vilabertran coincidint amb el festival Schubertíada.

L’acte comptarà  amb la presència de les artistes Rosa Tharrats i Regina Giménez, la comissària Carme Sais, la directora del Bòlit, Ingrid Guardiola, el director de l’Agència Catalana de Patrimoni, Josep Manuel Rueda i el regidor de Cultura i Vicealcalde de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats.

El títol del projecte que engloba les dues exposicions, “Llum del món”, prové del filòsof francès Guillem de Conches (s. XII): “La bellesa del món és tot allò que es mostra en els seus elements singulars, com les estrelles al cel, els ocells a l’aire, els peixos a l’aigua, els homes a la terra“ (Glosae Super Platonen, ed. Jeauneau, p. 144).

Al llarg de la història de l’art la llum ha estat representada de forma simbòlica o directament com a fenomen natural. En l'art romànic la llum es representa pels colors més clars, mentre que en l’art contemporani s’exalta gràcies a la tecnologia. Més enllà de les abundants aproximacions a la llum des de l’espiritualitat o la religió, la fascinació pels més enigmàtics elements de la natura, com són els astres i la llum que emeten, ha motivat els treballs d’artistes com Rosa Tharrats i Regina Giménez.

En el cas de Rosa Tharrats la llum esdevé l’element indispensable que activa unes obres en les quals, tal com passa als vitralls medievals, travessa la matèria, per transformar-la, omplint-la de vida i de color. En canvi, Regina Giménez representa els astres a l’espai i la intensitat de la seva llum a través d’una escala convencional de colors i d’una seqüència de lletres que ve establerta per l’astrofísica acadèmica. D’aquesta forma l’artista planteja una anàlisi i un contrast entre la representació artística i la científica.

Rosa Tharrats: Speculum caducis

Instal·lació site specific creada per la nau de la Canònica de Vilabertran. L'artista preveu jugar amb la llum que entra per les finestres per il·luminar una reflexió sobre els elements que s'ordenen i conformen la mare natura. El fonament conceptual de l'obra s'inspira en un text del filòsof del s. XII, contemporani de la construcció de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, Alain de Lille (França, 1128-1202).

Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) investiga les sincronicitats i els patrons de la natura de forma intuïtiva a través de tota mena de materials, especialment el teixit amb l'objectiu de crear narracions sensorials interdisciplinàries que abasten des de la moda fins a les arts visuals. Tharrats parteix d'una concepció molt particular de la matèria, que entén com una "entitat dotada d'ànima o vibració". Parteix de la premissa que, tant els objectes naturals com els artificials contenen una subjectivitat inexplorada amb la qual podem establir una relació orgànica.

D'aquesta recerca tan particular en sorgeix una obra que es mou entre el regne mineral, el vegetal i els processos industrials, buscant l'equilibri matèric mitjançant els processos de transformació i simbiosi.

Ha exposat de forma individual en espais com la Galeria Cadaqués, amb Kinky Reiki (2015) o el Bombon projects de Barcelona, amb Les anemones (2020), així com de forma col·lectiva en esdeveniments com l'Apulia Land Art Festival d'Itàlia (2017) o Arco Madrid (2019). També ha realitzat vestuari per performances i films d'altres artistes, com Jordi Colomer, Donna Huanca o el cineasta Albert Serra. Aquesta tasca li ha estat reconeguda amb guardons com el premi Barcelona 080 per dissenyadors emergents (2007) o el Gaudí en la categoria de millor vestuari (2014 i 2020).

Regina Giménez: Oh Be A Fine Girl, Kiss Me!

Per aquesta ocasió, Giménez presenta el projecte "Oh, Be A Fine Guy/Girl: Kiss Me! inspirat en l'astronomia. Fa cent vint anys l'astrònoma Annie Jump Cannon va actualitzar la classificació espectral. Jump ordenava els astres de major a menor intensitat, de les més calentes a les més fredes i en concordança a una escala de colors, del blau al vermell, a través d'una seqüència de lletres capitals: OBAFGKM. Més tard, l'astrònom Henry Noris Russell va crear una frase per ajudar a recordar l'ordre de les lletres de la classificació estel·lar:  "Oh, Be A Fine Guy/Girl: Kiss Me!" A partir d'aquesta regla mnemotècnica ha realitzat treballs sobre tela i paper, en unes obres on el grafisme, el color i les formes dels astres són protagonistes.

Regina Giménez (Barcelona, 1966), és una artista visual amb una obra on predominen el collage i la pintura així com l'exploració de la geometria i el color. L'artista sempre s'ha sentit atreta per les enciclopèdies i els llibres antics de geografia, astronomia o arquitectura moderna, que introdueix sovint a les seves composicions i obres. Les seves peces es mouen a cavall entre l'abstracció geomètrica i la figuració simbòlica. Tanmateix, sol treballar creant de sèries, un recurs que li serveix com a via d'investigació i d'experimentació.

Entre el gran nombre d'exposicions que ha realitzat destaquen Símbols Convencionals al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (2012), El sol i la taula, comissariada per Rosa Lleó al M.A.C de Mataró (2018) i la més recent Iremos al sol, al Museo de Art Contemporáneo Patio Herreriano de Valladolid (2020). Per la seva obra ha rebut el Premi Biennal d'Art de la Diputació de Tarragona (2010), el Premi Ricard Camí (2001) o el XXXVII Premi Sala Parés (1995) i es troba en col·leccions com la del Museu d'Art Modern de Tarragona, la Fondation Coprime de París, la Fundació Vila Casas o la Lawrence Benenson de Nova York.

Els treballs que presenten les dues artistes tenen en comú l'interès per la natura, i en concret, per la llum, així com el treball per projectes des de la pintura, la conceptualització dels temes i la manifesta voluntat de fonamentar-los establint vincles amb el coneixement humanista i el científic, a banda de posicionar-se, ambdues, en el respecte pel medi ambient, tal com veiem en la utilització de materials naturals amb qè elaboren les seves obres.