La UB i el consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres firmen un acord per potenciar aquest element patrimonial

El vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, Pere Quetglas, i el tinent general Carlos Díaz Capmany, president de la junta del promotors de consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres, han firmat el dilluns 14 de juliol un acord per dur a terme activitats de recerca històrica i arqueològica, museologia i didàctica en aquesta fortalesa del s XVIII, la més gran que es conserva d’aquesta època a Europa.

La col·laboració entre la UB i el consorci del Castell de Sant Ferran es durà a terme, per part de la Universitat, mitjançant la Facultat de Geografia i Història i el Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Formació del Professorat. L’acord preveu la col·laboració en recerca històrica i arqueològica, seguiment de l’estat de conservació i preservació de la fortalesa, potenciació del Castell com a seu de congressos, trobades i activitats científiques, disseny i execució de programes museològics i museogràfics, propostes didàctiques per a l’ensenyament primari i secundari i organització d’activitats de transferència i difusió del coneixement.

Ja existeix una relació prèvia entre la UB i el consorci que gestiona el Castell. En aquest marc, l’octubre passat es van celebrar al castell les Primeres Jornades del Patrimoni Defensiu d’Època Moderna, impulsades pel Consorci de Sant Ferran i les facultats de Geografia i Història i de Formació del Professorat. En aquesta trobada s’hi van fer aportacions de la història, l’arqueologia, la didàctica la museologia, el turisme i altres punts de vista.  Les actes les va publicar el Ministeri de Defensa  i inclouen el  manifest "Declaració de Figueres de 2013. Per la protecció del patrimoni militar i del conflicte modern i contemporani". En aquesta declaració s’afirma que «El castell de Sant Ferran pot i ha de convertir-se en un motor d’activitat, un espai referent de trobada que ajudi a crear noves estratègies de progrés cultural, i ell mateix ha de constituir un exemple inequívoc pel que fa a tractament respectuós del patrimoni.» En un altre text de la publicació, el tinent general Carlos Díaz explica sobre el Castell: «Aquesta fortalesa, afavorida per l’excel·lència dels coneixements acumulats pels enginyers, és un dels més esplèndids exemples de fortificació militar abaluardada de doble recinte que existeixen, tant per les seves dimensions com per la seva cuidada execució. En aquest magnífic conjunt destaquen: la traça i adaptació al terreny; la diversitat de construccions defensives, obres mestres de l’art de fortificar, i les seves nombroses instal·lacions per a la vida i els serveis.»

En l'actualitat el grup de recerca Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI), dirigit pel professor Francesc Xavier Hernández Cardona, ja està treballant en un projecte audiovisual didàctic per explicar la fortalesa i els seu context periurbà. De moment, s’han enregistrat imatges del castell aèries mitjançant drones. També s’està treballant en la museïtzació de casamates (construccions allotjar tropes i pertrets) i l’elaboració de materials didàctics per explicar la poliorcètica moderna i contemporània (o tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai). A més, està previst que cada any un grup d’estudiants de de magisteri facin una estada al Castell per assolir tècniques didàctiques per aplicar al patrimoni.