L'Ajuntament de Roses no cedirà en préstec els seus romanents de tresoreria a l'Estat

L’equip de govern de Roses ha decidit no prestar els seus romanents de tresoreria al govern de l’Estat tal i com preveu la proposta del Ministeri d’Hisenda, basada en què els consistoris lliurin els seus estalvis que serien retornats durant un període d’entre 10 i 15 anys. El govern rosinc defensa que aquests diners s’han de poder gastar en clau local i que els ajuntaments, com a administració sobirana i més propera al ciutadà, han de poder decidir a què destinar aquest estalvi en funció de les necessitats concretes de cada municipi.

Després d’estudiar les alternatives proposades pel decret llei amb el serveis tècnics de l’Ajuntament i conèixer que tant els informes d’Intervenció com de Tresoreria seran desfavorables, l’equip de govern de Roses ha conclòs que no cedirà els seus estalvis a l’Estat, en considerar que les condicions que ofereix el decret llei no són beneficioses per als municipis. 

La mesura prevista pel Ministeri d'Hisenda implica que els ajuntaments prestin al govern espanyol els seus romanents de tresoreria a canvi que els consistoris els puguin anar gastant en els pròxims anys: es retornaria als ajuntaments el 35% d'aquests fons entre el 2020 i el 2021, mentre que a partir del 2022, i en un termini d'entre 10 i 15 anys que encara s'ha de concretar, els governs locals haurien rebut la totalitat dels romanents cedits i podrien utilitzar-los.

El govern de Roses considera que l’estalvi assolit per l’Ajuntament és fruit del rigor, la responsabilitat, la contenció  pressupostària i d’una acurada gestió durant molts anys. En aquest sentit, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, manifesta que "aquesta política econòmica ens ha permès disposar de recursos que s’han de reinvertir en la pròpia ciutadania, més encara en els moments que estem vivint, en què es deriven noves necessitats per mitigar la crisi sanitària, social i econòmica provocada de la Covid-19".

Mindan afegeix que "la funció dels ajuntaments no és la de fer de bancs de l’Estat. Som l’administració més propera al ciutadà i per tant qui millor coneix els problemes i necessitats del poble, per la qual cosa hem de poder decidir on aplicar el superàvit assolit". En cas de cessió dels romanents proposada per l’executiu central, és l’estat qui decideix quina quantitat i en què es poden gastar els diners, premissa amb la qual el govern rosinc expressa la seva disconformitat, demanant que es permeti als municipis administrar els seus estalvis sense condicions.

Un altre punt de desacord per al govern rosinc és que l’Estat no estableix com es tornaran els diners, ni si aquests es podran incorporar al pressupost sense afectar la regla de la despesa i d’estabilitats pressupostària a què estan sotmesos els ajuntaments.

D’altra banda, l’obligació de manifestar si la cessió de romanents es realitzarà o no durant el mes de setembre és un altre dels inconvenients detectats, ja que en aquell moment encara no es coneixerà si s’equilibrarà el pressupost municipal, si enguany es pot produir una caiguda d’ingressos, ni el fet de si desprendre’s de la liquiditat que suposen els romanents podria provocar tensions de tresoreria. En aquest sentit, l’equip de govern de Roses considera que no tindria cap sentit cedir els estalvis a l’Estat, per després haver-ne de sol·licitar un préstec als bancs per fer front als pagaments municipals.

Per tots aquests motius s’ha decidit no fer el préstec a l’estat Espanyol i continuar revertint els romanents en benefici dels rosincs i rosinques.