L'Arxiu Comarcal rep un mig miler de fotografies del fons familiar de Jordi Oliveres de 1890 a 1985

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) ha rebut en donació una interessant col·lecció d'imatges familiars de Jordi Oliveres. En concret, es tracta de 437 fotografies, datades entre els anys 1890 i 1985 i que es troben distribuïdes en 259 reportatges diferents. Del total, hi ha 316 imatges en color i 121 imatges en blanc i negre. També hi ha negatius en color, aquests últims compresos entre els anys 1960/1985 aproximadament. En conjunt, recorden uns estius, ja llunyans, al poble de Cadaqués, amb la seva família, amics i racons preferits com la terrassa del Bar Boia o del Casino L’Amistat, al Passeig Marítim.

A banda de les imatges que representen la vida quotidiana i els viatges familiars, de la donació cal remarcar els valuosos retrats familiars de principis de segle XX, segons la valoració documental feta des de l’ACAE. D’aquestes targetes de vista n’hi ha dels següent fotògrafs: A. Arderius, propietari de l’estudi “Fotografía Luz y Arte”, del carrer d’en Pep Ventura 12-14, a Figueres; Fotografia Tort, als carrers Monturiol 18 i Caamaño 17, de Figueres; Octavi Unal, que tenia una botiga a la plaça de la República 7 (més endavant plaça de la Constitució), de Girona, i un altre a la Rambla de Figueres; Domènec Bosch, amb l’estudi “Fotografía Franco-Catalana” al carrer de Llers 20, de Figueres; M. Pardo, amb establiment a la plaça Indústria 5, de Figueres.

La directora de l’ACAE, Erika Serna, assenyala que “totes elles són retrats d’estudi d’avantpassats i amics de la família Oliveres Pallach, entre els quals hi ha familiars dels fundadors de la Pastisseria Palau de Figueres o el matrimoni que va fundar la Sabateria Bosch, també a la mateixa ciutat. Destaquen els retrats d’estudi de la primera comunió de nenes que, com a fet curiós, trobem que van fer-la abans i després de la Guerra Civil. Aquests retrats són una font d’informació de gran importància de com es vivia a finals del segle XIX i principis del segle XX, de la indumentària i les modes dels pentinats dels homes i dones, i a la vegada amb la manera de treballar artesanal dels primers fotògrafs de la nostra comarca”.

Afegeix la historiadora que “una de les troballes d’aquesta aplec d’imatges, que es complementa amb un recull de recordatoris de bateigs, comunions solemnes i enterraments (1910/2000), és el retrat d’estudi d'una dona asseguda que s'agafa de la mà amb una nena que té al costat i que té com a peculiaritat que les dues porten el mateix llaç al coll. Aquest retrat l’hem atribuït al fotògraf G. Fontana, que va treballar a Figueres i que tenia la botiga o estudi fotogràfic al carrer Avinyonet (actual Pep Ventura), núm. 17”.

Serna assenyala que “els arxius fotogràfics conserven un gran valor documental que es suma al poder que tenen d’evocar un passat, més o menys estimat, però sempre enyorat. Podem dir que la fotografia promou la nostàlgia, entesa com una dicotomia entre la tristesa i l’alegria dels records més o menys recents, de les vivències, i rememora un passat que no tornarà als més grans o descobreix un mode de vida als més joves. Per a tots aquells nostàlgics, i pels qui no ho sou però la curiositat de descobrir us rebrega per dins, us recomanem que consulteu el fons entrant al Cercador de fons i documents Arxius en Línia”.