Les Beques Agita 2020 es concedeixen a diversos projectes de música, dansa, ficció cinematogràfica i escultura flotant

En la convocatòria d’enguany de les Beques Agita -les quals tenen com a objectiu l’ajut a la creació, producció, exhibició, difusió de les arts i fomentar la creativitat facilitant l’aparició, el desenvolupament i la consolidació de projectes artístics contemporanis-, el jurat, reunit el dia 7 d’octubre de 2020, després d’estudiar i valorar els divuit projectes presentats segons els criteris que indiquen les bases de la convocatòria (qualitat, viabilitat del projecte, originalitat, innovació, contemporaneïtat i relació e interès dels projectes per Figueres i comarca) ha proposat que s’atorguin Beques Agita edició 2020, a cinc dels projectes presentats:

Suro, àmbit audiovisual i presentat per Mikel Gurrea Maisueche
Long, àmbit de les arts escèniques i presentat per l’Associació Nukli Arts del Moviment i l’Expressió
El públic és l’orquestra, àmbit musical i arts escèniques, presentat per Xavi Lloses Huguet
Volverás a casa, àmbit de les arts visuals i presentat per Guillermo Basagoiti Brown
Filar, àmbit de les arts escèniques i presentat per Antonella D’Ascenzi

Presentacions dels projectes:
SURO (Mikel Gurrea Maisueche)
Projecte de ficció cinematogràfica que explora la tensió entre allò de dins i allò de fora, entesa com la tensió entre el local i el forà, sí, però, sobretot, entre el que creiem i el que fem: el que som i la imatge que deixem veure. Aquest projecte veu del real per generar una ficció. Partint del context de la lleva del suro a les muntanyes de l'Alt Empordà, barrejant actors i no-actors, comptant amb la participació de les persones reals que conformen un món que encara es desenvolupa com fa més d'un segle. Es vol captar els seus rostres, les seves veus i la seva relació amb el bosc. La pel·lícula es nodreix de les expectatives de tota una generació - la d'aquells que ens vam llicenciar just quan va esclatar la crisi econòmica del 2008-, beu dels ideals cap a les relacions de parella, de les projeccions sobre nosaltres mateixos i condensa experiències acumulades durant anys dins d'aquest univers tan singular, l'univers del suro. 

Fent servir la imatge de l'extracció del suro com a síntesi perfecta de la tensió esmentada, es vol crear una ficció que parteix del dispositiu clàssic de parella urbana que es trasllada al mitjà natural. Aquest esquema serveix per plantejar una mirada honesta cap a l'univers que es vol retratar. És la història de l'Elena i l'Ivan, una parella de trenta i pocs que no ha aconseguit tirar endavant el seu projecte vital a Barcelona i que es trasllada a les terres del suro buscant una nova oportunitat. Fent-ho, bolquen les seves expectatives i els seus ideals, trasplantant la il·lusió d'allò que va fracassar en aquest nou projecte: reactivar la llevada del suro, reformar una masia heretada, tenir una criatura i viure de forma independent, justa i autosuficient. Però les contradiccions entre els seus ideals i la necessitat de posar-los en pràctica va generant tensió entre ells. Van veient el que és possible i el que no, i el cost de renunciar a allò que un creu.

LONG (Associació Nukli Arts del Moviment i l’Expressió)
Long és una investigació que ens parla de les diferències subjacents a diverses cultures (eminentment binomi oriental/occidental) però sobretot les seves potencials semblances. 

LONG [|ˈlɒŋ| long (en anglès) – Llarg / 龍 lóng (en xinès) – Drac] conté en si mateixa multiplicitat de significats, doncs és una paraula que en lectura i significat varien segons origen i context cultural de qui les llegeixi. LONG confronta en si mateixa aquesta doble lectura occidental i oriental i és objecte específic del que passa amb la mirada cultural. 

Projecte de dansa com a metàfora del col·lectiu i per tant com a radiografia de la relació entre individu i col·lectiu dins la societat. Funció intrínseca de la dansa en el sorgiment de la tradició cultural d’un país o col·lectiu  generant el pòsit que quan és essencialitzat i reduït a estereotips es converteix en gènesi de l’alteritat i el prejudici envers l’altre. 

Dins aquesta doble lectura occidental i oriental el projecte treballa nou conceptes des de la mirada cultural: Dragó binari, orientalisme, tradició, identitat, estereotips, prejudici, modernitat líquida, comunitat e individu.

EL PÚBLIC ÉS L’ORQUESTRA (Xavi Lloses Huguet)
Experiència sonora immersiva per a un públic amb smartphones. Aquesta proposta pretén convertir el públic en l'orquestra a través dels seus smartphones. Una experiència sonora destinada a un públic de 50 individus amb telèfons on cada aparell reprodueix sonorament una veu d'una partitura de 50 pistes diferents. 

El so que emet cada telèfon és reprodueix d'un arxiu de vídeo amb so, de manera que cada individu pot rebre també instruccions precises i senzilles de moviments a realitzar per la pantalla del telèfon durant l'experiència, permetent que 50 persones puguin realitzar una coreografia que acompanyaria a la dramatúrgia de l'audició sense haver-la assajat mai abans. 

Tots alguna vegada hem presenciat l'escena en l'espai públic, on algú utilitza el seu smartphone per reproduir música a un volum elevat de manera unilateral. És evident que els aparells d'avui dia ho permeten i tenen aquesta capacitat. Sincronitzant quatre aparells i una experiència sonora que en un principi pot ser desagradable, canvia completament gràcies a l'espaiament del so i a la seva amplificació, multiplicada la qualitat de l'experiència sonora, no sols millora el volum sinó que fa aparèixer tota una sèrie de refraccions acústiques que enriqueixen l'escolta exponencialment.

VOLVERÁS A CASA (Guillermo Basagoiti Brown)
Una intervenció artística sobre arrels, narratives i el desig en la diàspora. La base del projecte està formada per la trajectòria que farà una escultura flotant. A l’entorn d’aquesta acció, Volverás a casa ens vol parlar de la nostra condició humana i els dinamismes que això comporta. Dins aquesta metàfora, les escultures poden representar al migrant, la manca d’arrelament, mai trobant un verdader port mentre continuen flotant d’un indret a un altre sobre les onades. Potentment resistent en el seu desig de moure´s. 

Intervenció artística completa que juga conceptual i visualment amb totes aquestes connotacions del material, relacionades amb la història i el present del migrant. Narratives migratòries que tenim al nostre entorn dins la pròpia comunitat migrant de l’Empordà i específicament a Figueres. 

Imatge del mar plantejat en un infinit món interior i com a element essencial en els nostres moviments, apareix com a fil conductor del projecte. 

L’escultura que viatja, el punt a l’horitzó, la il·lusió d’un nou món, tots aquests elements formen part d’un procés on el que podem portar al nostre interior -món psíquic- pot arribar al món exterior -món físic- a través de l’acte artístic.

FILAR (Antonella D’Ascenzi)
Peça de dansa contemporània i poesia visual. Les històries que succeeixen al llarg d’un fil, marquen uns distància i al mateix temps uneixen cossos, objectes, imatges i emocions. 

Coreografia per a intèrprets de pell i de fil, sobre el poder de la relació entre cossos, imatges i objectes, una relació que es desenvolupa des de la distància del fils, una relació que uneix sense unir-se mai. Com sentir l’altre cos en aquesta distància? Com percebe el món que es desplega a la llunyania i no puc tocar? Els fils projecten la nostra mirada i les nostres emocions, com una connexió invisible entre tot el que succeeix.