Les direccions dels centres públics de secundària de les comarques de Girona s'adhereixen a la vaga

Les Direccions de tots els Instituts públics de les Comarques Gironines han consensuat, per totes les raons exposades a la carta lliurada al director dels serveis territorials de Girona i al Conseller, adherir-se a la convocatòria de vaga del personal docent aquest dimarts 15 de març. Aquesta és la carta on detallen les seves reivindicacions:

"Portem dos anys gestionant una pandèmia que era nova per a tothom però que ens ha demanat reinventar-nos un cop i un altre i romandre al peu del canó fins avui dia, tot havent de deixar de banda la nostra vida personal i l’impuls de la nostra funció com a líders pedagògics dels centres que representem. Sabem que no som l’únic sector afectat però el desgast que portem acumulat ha fet que durant els darrers mesos haguem rebut les notícies i els canvis imposats pel Departament d’Educació com un menyspreu a la nostra feina i al professorat que tenim als centres. 

Després dels darrers esdeveniments que ens han arribat pels mitjans de comunicació, en molts casos, o per reunions a les quals se’ns ha convocat però on no hem tingut veu ni vot, volem fer arribar les nostres preocupacions reals de manera que se’ns pugui escoltar i aportar respostes preferiblement per escrit i sense intermediaris.

1. Qüestions relatives al calendari
▪ L’avançament de les activitats al dia 7 de setembre és difícilment compatible amb la gestió de les llistes d’espera de l’ESO fins el 2
de setembre, amb el que això suposa de matrícules d’última hora, confecció de grups i traspàs d’informació als equips docents.
▪ L’avançament de les activitats al dia 7 de setembre és difícilment compatible amb el manteniment de les proves extraordinàries de Batxillerat, que s’hauran de celebrar els dies 1 i 2 de setembre, per tal de donar marge de correcció de les proves al professorat, fer les reunions d’avaluació corresponents i lliurar els butlletins de qualificacions als alumnes implicats, cosa que els suposa passar a ser alumnes de 2n de Batxillerat o romandre un any més a 1r i per tant té efectes en la matrícula i el nombre d’alumnat d’aquests cursos.
▪ Se’ns fa difícil la programació dels darrers dies lectius del mes de juny, amb un canvi a mig curs respecte al calendari vigenten aquests moments, quan moltes de les activitats de final de curs ja estan planificades a la PGA.
▪ Tot i que el Departament d’Educació ha manifestat que els nomenaments d’estiu es realitzaran abans de la finalització del mes de juny, la realitat és que si hi ha professorat nouvingut al centre, que no coneix la seva organització i funcionament, no s’incorporarà fins al dia 1 de setembre de 2022. D’altra banda, si els nomenaments es fan en les dates indicades, el professorat que no romangui al centre el curs següent difícilment s’implicarà de forma activa en la preparació del nou curs. Cal tenir en compte, a més, que la normativa vigent preveu que les direccions només podem convocar el personal destinat al centre durant aquest curs per circumstàncies excepcionals els primers dies de
juliol. En cap cas està previst, en la normativa vigent, poder convocar en sessions de treball el personal que té nomenament en un altre centre. L’avançament de l’inici de curs converteix, de facto, una circumstància excepcional en una necessitat ineludible, el curs vinent i els successius. Si ha de ser així, considerem que caldrien unes ordres concretes per part del Departament, per tal d’evitar que la càrrega de la decisió recaigui exclusivament en els equips directius.
▪ Considerem que les dates de matrícula d’ESO (21 al 29 de juny) de Batxillerat (23 al 29 de juny) i de Cicles Formatius (11 al 15 de juliol continuïtat i 18 al 22 de juliol per grau superior i la segona fase de grau mitjà fins el 28 de juliol) s’haurien d’avançar, atès que no deixen pràcticament marge per fer determinats tràmits administratius i prendre decisions importants com, per exemple, si una determinada matèria optativa s’ofereix o no en funció del nombre d’alumnes que s’hi matriculen. Cal tenir present que, un cop finalitzada la matrícula, cal fer moltes més tasques per encetar el nou curs i el mes d’agost (malgrat que el Departament porta uns anys encomanant-nos tasques aquest mes) és de vacances a tots els efectes.
▪ Finalment, la decisió d’avançar el calendari s’ha pres al marge de l’opinió del professorat, les direccions, la inspecció educativai ni tan sols s’han efectuat els tràmits preceptius de consulta a les organitzacions sindicals i al Consell Escolar de Catalunya. No considerem gens adequada aquesta forma de procedir, perquè representa no escoltar ni tenir en comptel’opinió dels qui, en definitiva, estem oferint el servei públic educatiu  a les escoles i els instituts de Catalunya.
2. Currículum ESO
El Departament d’Educació va presentar, dies enrere, un esborrany d’ordenació curricular de l’educació bàsica que implica canvis profunds en l’organització curricular de l’ESO. El fet que només es pugui disposar d’un esborrany, que pot estar subjecte a canvis, no enspermet efectuar el debat intern i concretar les accions necessàries peradaptar-nos als nous currículums. Aquest fet lamentablement no ens ha permès, oferir a les famílies com s’organitzarà l’etapa d’ESO a cada centre durant les jornades de portes obertes. 

Si realment volem exercir una autonomia de centre, cal disposar de temps per a la participació de la comunitat educativa en el disseny
del currículum propi del centre. Per aplicar l’optativitat que pretén el nou currículum és necessari un debat i una reflexió dels claustres que, lògicament, no hi ha temps d’efectuar.
En relació al currículum, hi ha qüestions que no compartim. Són les següents:
▪ L’obligatorietat d’oferir la matèria de Religió, en un estat no confessional. Mantenir aquesta matèria com d’oferta obligatòria genera la matèria alternativa que han de cursar aquells alumnes que lliurement no volen cursar la religió sense que en tinguem cap definició i en la qual no es poden tractar aspectes curriculars.
▪ La reducció d’hores lectives de determinades matèries, en particular tecnologia, cultura i valors ètics, música, Ciències i
Visual i plàstica,.
▪ La desaparició de l’optativa d’Arts escèniques a 4t d’ESO, molt important sobretot pels centres que fan batxillerat artístic.
▪ La desaparició de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO.

3. Currículum Batxillerat
El Departament d’Educació no ha presentat, en el moment de redactar aquest escrit, ni tan sols un esborrany de la nova ordenació curricular
dels estudis de Batxillerat.
Es va comentar, a la darrera junta central de directors, que els canvis són molt significatius. Per aquest motiu, es fa impossible fer els debats
interns de planificació i la preparació adequada de noves matèries que apareixen en el currículum i de moltes de les actuals que, pel que s’ha
filtrat, poden veure disminuït el 25% de la seva dedicació horària, tot això agreujat per l’avançament de l’inici decurs. 

A hores d’ara, no se sap quins centres han d’oferir el Batxillerat general. De fet se’ns va demanar, amb un termini de 24 hores, quinscentres voldrien organitzar aquest batxillerat sense absolutament cap informació prèvia i sense saber què representa per al centre, ni amb
quins recursos es podrà comptar. 

Si realment volem exercir una autonomia de centre, cal disposar de temps per a la participació de la comunitat educativa en el disseny del currículum propi del centre. Per aplicar l’optativitat que pretén el nou currículum és necessari un debat i una reflexió dels claustres que, lògicament, no hi ha temps d’efectuar.

No sabem com es podrà implementar l’increment d’optativitat en centres d’una o dues línies ni si incrementaran hores en el càlcul de plantilles per atendre aquest increment. Els canvis de currículum en aquesta etapa educativa s’han efectuat, també, sense consultar l’opinió del professorat ni de les direccions dels centres educatius.
No tenim cap informació de quina serà l’estructura de les PAU els propers anys i això és un condicionant fonamental per a la programació
del currículum de Batxillerat. 

4. Sobre la sentència del 25% en llengua castellana del TSJC
Cal concretar quina serà la responsabilitat de les direccions en aquesta qüestió, i més tenint en compte les possibles repercussions professionals que es poden derivar d’una actuació que no sigui legalment correcta. Cal, doncs, aclarir quina serà la posició política del govern de la Generalitat en aquesta qüestió i saber com ens afectarà.

Defensem el model d'immersió lingüística com a únic model possible i d ́èxit. Necessitem saber quina és la posició del govern en la qüestió del 25% del castellà i com pot afectar els centres.

5. Pla d’impuls al català
L’estructura de grup impulsor i formació interna lligat amb tots els projectes imposats (EDC) o voluntaris de cada centre, a més de la limitació a 24 hores de permanència del professorat fan impossible que els centres ho tirem tot endavant. No hi ha prou disponibilitat de professorat per tots aquests grups impulsors, i més tenint en compte que participar-hi és voluntari.
Respecte del requeriment del C2 de català, cal concretar com afectarà aquesta mesura a tot el professorat.

6. Estratègia Digital de Centre
El model que s’ha determinat per definit l’estratègia digital de centre representa una nova pressió per als centres, atès que implica la
constitució i participació en noves comissions i grups impulsors, participació en xarxes educatives i una FIC que, a la pràctica, obligatot el professorat. Tot això s’ha de fer en un context de 24 hores presencials en horari fix, que fan pràcticament impossible, com s’ha vingut denunciant des de la implantació d’aquest model, tirar endavant aquest tipus de qüestions amb el debat mínim imprescindible per ferho bé. D’altra banda, cal tenir en compte que cada centre ja té el seu desplegament de formació interna, que el contingut d’algunes sessions
de la FIC és qüestionable i la durada, excessiva. La comissió d’estratègia digital no té flexibilitat per adaptarne el contingut a la realitat del centre i del professorat que hi treballa.

7. Despeses de funcionament
No pot ser que no hi hagi un increment de les despeses de funcionament dels centre tenint en compte l’augment desmesurat del preu de l’energia. No pot ser que no es faci una previsió i no sigui contemplat en els pressupostos de la Generalitat, donat el caràcter imprescindible d’aquestes despeses. Els últims mesos els centres no han rebut la dotació mensual per a fer front a les despeses de funcionament. Això representa un neguit afegit per a les direccions.

8. Horari de permanència als centres:
Cal una revisió urgent d’aquesta qüestió. L’actual model no permet disposar dels mínims espais de coordinació necessaris per tirar endavant tots els nous reptes que se’ns plantegen de forma participativa. Proposem tornar al model de 18 hores lectives + 6 de permanència = 24 hores presencials en horari fix i un aclariment iflexibilitat pel que fa a l’organització de la resta d’hores de permanència al Centre.

9. Mantenir la Jornada continuada
No ens sembla oportú canviar el model de jornada lectiva a l’ESO, tal i com s’ha informat a la premsa. S’ha evidenciat ja fa molts cursos que
la jornada continuada evita la conflictivitat en els centres i millora el rendiment acadèmic. Optimitza el temps de l’alumnat i les famílies fent compatible les activitats extraescolars amb horaris més en línia amb els europeus, que milloren la conciliació familiar.

Pel que fa a l'obligatorietat actual de l’horari en jornada partida als Instituts–Escola, no estem gens d’acord amb la imposició de quatre
tardes lectives en aquest tipus de centre, doncs creiem que és discriminatori respecte als altres centres que imparteixen ESO. 

10. Dotació docents COVID
Necessitem saber si el proper curs 2022-2023 es disposarà de professorat de reforç.

11. Dedicació i responsabilitats dels equips directius
Els equips directius anem assumint cada any més responsabilitats i tasques, fins al punt que estem desbordats.
Calen moltes més hores de gestió, per tant, caldria recuperar el càrrec perdut fa uns anys per tenir un membre més a l’equip directiu de cada centre, amb la dotació horària corresponent. Cal recordarque actualment la càrrega dels Equips Directius s’ha multiplicat i s’ha de fer amb una persona menys, cosa que provoca un estrés laboral dificilment assumible.

12. Recursos addicionals
Proporcionar una plantilla suficient per a reduir les ràtios a les aules que és una de les mesures que ens faciliten treballar la diversitat dels alumnes i assegurar la inclusió de tots ells, així com implementar les noves metodologies i possibilitar un treball més competencial amb garanties. 

Demanem que els recursos educatius (TIS, Aula d’acollida, vetlladors, educadors …) estiguin presents a tots els centres en els quals hi hagi
alumnat que ho necessiti i no només en els centres que tenen reconegut un determinat grau de complexitat. 

Sol·licitem que el Departament no es plantegi sempre contractar docents per solventar totes les necessitats. És molt més eficient contractar informàtics, dinamitzadors per als patis, professionals per tractar la gestió emocional de manera eficient, etc. 

13. Programari de gestió
És imprescindible que el Departament faciliti als Centres tot el programari imprescindible per gestionar el centre, sobretot pel que fa
a la confecció d’horaris, comunicació amb les famílies i gestió d’absències… D’aquesta manera el Departament amb alguna d’aquestes aplicacions podria accedir a dades bàsiques sense demanar aquesta tasca als centres i s’acabaria el problema de protecció de dades que tots els centres tenim actualment, pel fet d’estar obligats a treballar i incloure moltes dades sensibles en programari extern. 

Creiem que estem en un punt de desconnexió que no havíem viscut mai abans i reclamem que se’ns escolti i se’ns proporcionin solucions a les qüestions plantejades en aquest document que farem arribar, també, al Conseller d’Educació, Sr. Josep Gonzàlez-Cambray".