Presentació del dossier de la Revista de Girona dedicat al centenari de la ràdio

La Diputació de Girona ha publicat el número 346 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de setembre i octubre de 2024. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Cent anys de ràdio: de la ràdio de galena al telèfon intel·ligent» coordinat per Abel Font, director de Ràdio L’Escala, i Francesc Tubau, assessor en comunicació local. La presentació es farà aquest divendres, a les 7 de la tarda, a l'Alfolí de la Sal de l'Escala.

El 14 de novembre vinent es compleixen cent anys des de la primera emissió de ràdio a Catalunya, Ràdio Barcelona (EAJ-1). El novembre passat va fer noranta anys que engegava Ràdio Girona (EAJ-38), durant molts anys l’única a les comarques gironines. Aquest any es complirà el quaranta-cinquè aniversari de la primera ràdio municipal, pionera d’un fenomen que va fer eclosió amb la recuperació de la democràcia als municipis. Entremig, hi ha hagut desenes d’iniciatives públiques i privades que han estat testimoni directe de les evolucions d’aquest territori, tant a escala local com territorial o nacional, en temps de privacions democràtiques, en els moments de canvis històrics i en el dia a dia més domèstic. 

Els autors hi fan un homenatge a un mitjà que, avui, té més de vuitanta marques actives a les comarques gironines, entre emissores d’abast estrictament local i emissores d’abast territorial i de matriu nacional o estatal. De gestió pública o de gestió privada. De minúscules (com Ràdio Vila-sacra, un municipi que no arriba als vuit-cents habitants) i de majúscules (com RAC1, escoltada diàriament a les comarques gironines per més de cent mil oients). D’històriques (com Ràdio Girona, la degana a casa nostra, amb noranta anys complerts) i de novelles (com Girona FM, la ràdio municipal de la ciutat, l’última a incorporar-se al dial). 

El dossier fa un repàs de la història de la ràdio gironina, de les veus avui ja mítiques que hi han sonat i de les vicissituds viscudes per iniciatives carregades d’il·lusió que no sempre han reeixit. Els coordinadors han volgut, també, tractant-se d’un material com el radiofònic, que aquest dossier es pugui escoltar. És per això que alguns dels articles van acompanyats de codis QR enllaçats a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya, de la Universitat Autònoma de Barcelona (ASRC-UAB), perquè pugueu escoltar els àudios de moments històrics, veus significatives o notícies que han marcat aquest segle de ràdio a les comarques gironines.
«No voldríem que el dossier pequés de nostàlgic, i és per això que també mira endavant, cap a un futur carregat de canvis i incerteses. No sabem què escoltarem d’aquí a uns anys —no gaires anys— ni a través de quin giny ho farem. Però estem convençuts —plenament convençuts!— que continuarem informant-nos, entretenint-nos i relaxant-nos escoltant àudio, en diguem o no en diguem ràdio». assenyalen. 

El dossier presenta dotze articles de diferents periodistes radiofònics i experts en comunicació sobre el la Ràdio i els seus cent anys d’història. Articles dels mateixos coordinadors: Albel Font i Francesc Tubau; Rosa M. Gil; Joan Albert Argerich i Enric Frigola; Carme Martínez; Josep Guardiola i Josep Plazas; Silvia Espinosa; Carles Pujol; Jordi Grau; Jaume Serra. 

Els articles i els autors que hi fan aportacions són:
«Cent anys de ràdio: de la ràdio de galena al telèfon intel·ligent» d’Abel Font i Francesc Tubau (coordinadors del dossier). Tracten de l’evolució de la ràdio. 

«Dels inicis a la Transició: fer ràdio en temps difícils» de Rosa M. Gil. S’hi tracta des de la creació de la primera emissora de les comarques de Girona fins a la mort de Franco i la Transició passen quaranta-dos anys. Són períodes històrics difícils: del naixement de la radiodifusió, passant per la consolidació de la ràdio, fins a albirar el pas a la llibertat informativa i a la modernitat. 

«De la transició fins als nostres dies: un mercat obert als canvis» de Joan Albert Argerich i Enric Frigola. Si una característica ha marcat el període comprès entre el 1977 i els nostres dies, ha estat la d’un panorama de canvis constants, com mai s’havia produït. L’entrada amb força de l’FM, un nou cicle polític que va permetre a Catalunya poder legislar sobre el sector, la creació de noves freqüències, així com l’aparició i desaparició de cadenes, entre altres factors, marquen aquest període. 

«Ràdio Girona, la degana» de la directora de Ràdio Girona, Carme Martínez. Per Fires de 1933, en plena República, començaven les emissions en proves de Ràdio Girona, l’emissora degana a les comarques gironines. Han transcorregut més de noranta anys i la ràdio continua viva, després d’haver estat testimoni de vivències de tots colors. 

«Si la ràdio és veu, aquestes són les veus de la nostra ràdio» dels periodistes Josep Guardiola i Josep Plazas. Tracta sobre com les nou dècades viscudes per la ràdio gironina han deixat un reguitzell de veus imprescindibles, sobretot dels primers anys. Veus que eren la companyia de totes les llars, la unió amb el món, amb la diversió, amb les novetats. Veus, moltes d’elles, icòniques 

«Ràdios municipals: a prop de casa» d’ Abel Font, director de Ràdio L’Escala i Francesc Tubau, assessor en comunicació local. L’article tracta sobre el fenomen de les emissores municipals a casa nostra. En les poc més de quatre dècades des de l’arrencada de les primeres, aquest sector manté una gran diversitat de models, però continua arrossegant una sèrie de problemes des dels inicis: manca de coordinació, problemes de finançament, falta d’un sistema clar de gestió que garanteixi la independència professional i estructura reduïda de recursos humans. 

«Directores de la ràdio» de Sílvia Espinosa-Mirabet, professora de comunicació audiovisual i publicitat de la Universitat de Girona (UdG). Parla de la ràdio generalista, no municipal, a la ciutat de Girona és dirigida per tres dones periodistes. Carme Martínez a Ràdio Girona, Clara Jordan a Catalunya Ràdio i Gemma Esteba a RNE representen, en el context radiofònic gironí, una fita significativa que no pot passar desapercebuda.
«La ràdio esportiva, un bullici de colors» del periodista Josep Guardiola. L’esport ha estat una constant a les emissores de ràdio gironines. Des de programes mítics com el Sábado deportivo de Narcís Planas fins a l’actualitat, són moltes les veus que estan presents a la memòria de molts oients. Veus que molts cops van absolutament associades a uns colors, els que cadascú té en l’àmbit esportiu, sobretot a l’hora de parlar de bàsquet i futbol. Els colors de la ràdio esportiva. 

«Sintonitzats amb la bona música» de Carles Pujol, periodista. un article sobre la ràdio musical de les comarques gironines ha donat un important nombre de professionals que han fet carrera a les grans cadenes estatals i nacionals. Els detectors d’èxits, formats en emissores locals als anys vuitanta i noranta, s’han anat adaptant als canvis i han passat de la creació a la prescripció d’èxits. 

«Reptes i oportunitats del periodisme a les ones» del president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i vicedegà del Col·legi, Jordi Grau. Article sobre la informació com a peça clau per a les emissores del país que compleixen la vella màxima d’informar, educar i entretenir. Però el periodisme a la ràdio està amenaçat per la precarietat dels professionals i la concentració de la informació a les cadenes. Les emissores de proximitat tenen el repte i l’oportunitat de garantir aquest dret bàsic dels ciutadans. 

«Cent anys més de ràdio?» del delegat de PRISA Media a Catalunya i director del Centenari de Ràdio Barcelona, Jaume Serra. Destaca com la digitalització ha transformat la producció, la distribució i el consum de la ràdio i li ha donat un impuls inesperat. Però el canvi no s’ha acabat. El seu futur és ple d’incògnites i, ara que fa cent anys, és un bon moment per preguntar-se com serà la ràdio que ha de venir, encara que la majoria de respostes necessitin temps per ser contestades. 

I a «Mapa de la ràdio a les comarques gironines», els coordinadors del dossier hi dibuixen el mapa de la ràdio.