Recullen firmes de suport al Museu de l'Empordà

Des de fa uns dies s'ha iniciat una recollida de firmes de suport a la tasca que ha portat a terme el Museu de l'Empordà de Figueres amb la direcció a càrrec d'Anna Capella en els darrers disset anys. Aquest és el manifest que ja ha signat més d'un centenar de persones, la gran majoria vinculada amb el món de l'art i la cultura:

El Museu de l’Empordà va ser creat l’any 1946, tot i que la història de les seves col·leccions es remunta a finals del segle XIX, iniciades a partir de les donacions i els llegats de personatges il·lustres figuerencs i dels dipòsits del Museu del Prado, emplaçats a l’Institut Ramon Muntaner. L’any 1971 es trasllada a l’edifici actual, concebut com a museui d’arqueologia, història i art, incloent la rellevant donació del col·leccionista Fredericb Marès. El 1998 es va constituir el Consorci del Museu de l’Empordà, un ens independent que el dota d'estructura, mitjans i personalitat jurídica pròpia i, al mateix temps, garanteix la seva autonomia i estabilitat respecte dels interessos polítics canviants. En l'actualitat, en el consorci hi participen l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Al llarg dels darrers 17 anys, el Museu de l’Empordà ha dut a terme una tasca sòlida, presentant alternativament exposicions centrades en temes d’història local i recuperació patrimonial -Figueres 1900-1936. Imatge i història de la Catalunya Republicana (1999); El país de Dalí (2004); Comerç a/de Figueres: història i vides d'establiments centenaris (2005); Arxiu Paisatge 01: Técnica mixta sobre natura (2006); RECTO/VERSO, la cara oculta de les obres dels museus (2007); El museu com a pretext (2010); La mirada persistent (2013); Silencis. Figueres sota les bombes (2014)-; en la posada en valor d’artistes i personatges rellevants de la ciutat i la comarca -Pelayo Martínez (1998), Evarist Vallès (2000), Carles Fages de Climent (2002), Ramon Reig (2003), Josep Maria Cañellas (2005), Marià Baig (2006), Antón Casamor (2008), Esteve Trayter (2009); Pep Ventura (2009), Narcis Monturiol (2009), Angeles Santos Torroella (2012), Marià LLavanera (2014)-; i exposicions d’art contemporani entre les quals podem distingir entre les individuals o col·lectives dedicades a artistes d’àmbit local o nacional -Gabriel, Carme Sanglas, Narcís Costa, Josep Ministral, Anna Marín, Leonard Beard, Manuel Saiz, Yamandú Canosa, Mabel Palacín, Antonio Ortega, Perajaume, Joan Fontcuberta, Jordi Puig, Gino Rubert, Dora García, Patricia Dauder, Joana Cera, Sol Picó, Pere Portabella, Joan Rabascall, Carles Pazos, Eulàlia Valldosera, Antoni Miralda, Jordi Mitjà, Adrià Ciurana, Albert Gusi, Rosa Brugat, Andres Bühlman, Pere Bellès, Ivó Vinuesa, Luis Izquierdo Mosso, Enric Ruiz-Geli, Lluís Galter, Guillamino o Celia Vela entre altres-; o les vinculades a programes col·lectius que han suposat la participació del Museu de l’Empordà en altres projectes culturals -La Primavera Fotogràfica, La primavera del Disseny, les 6 edicions de Transart; la integració del mE a la xarxa Tranversal, la participació a la Biennal Internacional JCE 2013-2015 (Jeune Création Européenne) o en projectes de l’Euroregió, i la complicitat i suport a esdeveniments vinculats a la creació contemporània que tenen lloc a la ciutat i la comarca com ara el Festival Ingràvid o La Muga Caula-. Bona part de les exposicions, han suposat la incorporació al fons del museu d’una obra dels artistes participants mitjançant la modalitat d’ajut a producció, que ha permès ampliar la seva col·lecció d’art contemporani en espera d’una fórmula més sòlida de política d’adquisions.

De manera paral·lela a l’activitat expositiva, el Museu de l’Empordà ha publicat una seixantena de catàlegs, dels quals una molt bona part han esdevingut publicacions de referència en matèria d’art, història i patrimoni local i comarcal. El Museu de l’Empordà s’ha ocupat amb escreix de les funcions que se li encomanen com a museu i ha contribuït a una dinamització important de l'art i la cultura, mitjançant una programació equilibrada, elaborada en col·laboració amb altres centres d’art i museus de Catalunya i del sud d’Europa; tasca que l'ha convertit en un referent dins del sistema català de museus.

Davant l’anunci fet per l’Ajuntament de Figueres de voler dissoldre el Consorci del Museu de l'Empordà, una acció que s'ha fet posant en dubte tota la feina feta des del museu i sense oferir cap alternativa clara, els sotasignats volem:

En primer lloc, deixar constància del nostre suport i reconeixement a la feina realitzada pel Museu de l’Empordà, i al rigor i qualitat amb què s’ha dut a terme.

En segon lloc, demanem:

1. Que es mantingui el Consorci Museu de l'Empordà per garantir l'autonomia de la programació i la gestió del museu.

2. Que es mantinguin les funcions museístiques que corresponen al Museu de l'Empordà, junt amb les de suport a l’art que ha assumit com a institució cultural de referència a Catalunya.

3. Que es consensuï amb professionals i experts un pla director de museu per als anys vinents.

4. Que es garanteixi una direcció professional, titulada i competent en matèria museística, d’acord amb la Llei de Museus.

5. Que aquesta direcció se seleccioni per concurs públic de mèrits i projecte, d’acord amb els codis de bones pràctiques dels museus, centres d’art i de la gestió cultural.