Segons l'ICS cada any es produeixen unes 60 agressions als Equips d'Atenció Primària de la Regió Sanitària de Girona

Després de la denúncia feta aquest dimecres a les portes del CAP Josep Masdevall de Figueres per part de la Intersindical CSC. L'Institut Català de la Salut a Girona ha manifestat que "les agressions als professionals és un tema que preocupa des de fa anys. Des de l’any 2004 que es recullen i s’analitzen les situacions en la que es produeix algun tipus d’agressió en algun dels centres de salut. Des del novembre de 2005, hi ha protocol·litzat un procediment de prevenció i actuació davant de les situacions de violència, que segueixen tots els centres de l’ICS, i que estableix mesures de prevenció davant de situacions de violència".

A Girona, expliquen, s’ha adaptat aquest document a nivell territorial, establint un circuit d’actuació propi davant d’una situació de violència, posant en marxa recursos de seguretat per als professionals que es troben davant de situacions de potencial agressió, establint procediments d’actuació durant i després de les situacions de violència, sistematitzant el tractament en la gestió d’aquests casos i recollint i analitzant totes les agressions per conèixer el perfil del problema dins l’organització.

Pel que fa als mecanismes de seguretat que es disposen a Girona, cal destacar, per exemple, que tots els ordinadors de l’atenció primària tenen un sistema d’alerta intern que en el moment en que un professional l’activa, tots els ordinadors del centre de salut informen que s’està produint una situació conflictiva en un espai concret, de manera que la resta de professionals poden ajudar al company afectat. També s’està treballant en la instal·lació de control d’accessos en determinats espais dels CAP de la Regió.

Des de fa anys, els directors de cada Equip d’Atenció Primària tenen una comunicació constant amb els Mossos d’Esquadra de cada zona i han establert els seus propis mecanismes de seguretat, tant d’activació davant d’una situació conflictiva com preventius. Així, per exemple, des dels CAP es notifica als Mossos d’Esquadra quan hi ha citat algun usuari potencialment agressiu, de manera que des del cos es potencia la presència policial a la zona en el moment indicat. 

De manera conjunta amb el cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya també es realitzen formacions de defensa personal per als professionals i des de la Gerència Territorial es fan cursos de resolució de situacions de conflicte.

Pel que fa al circuit intern d’actuació un cop passada l’agressió, cal tenir present que tota la informació i protocols d’actuació davant d’agressions són accessibles a tots els professionals a través de la Intranet. Justament en aquest espai, els professionals tenen a la seva disposició un formulari que han d’omplir per notificar qualsevol conducta o situació agressiva. Immediatament aquesta comunicació arriba als diferents serveis implicats en el procés, tant a la direcció d’atenció primària, la Unitat Bàsica de Prevenció, la Unitat d’Atenció a la Ciutadania i a l’Assessoria Jurídica. Aquest avís engega tot un engranatge intern. D’una banda des de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania es fa la investigació dels fets, tant posant-se en contacte amb el professional afectat com amb el suposat agressor, al qual se’l fa coneixedor també dels seus drets i dels seus deures com a usuari del sistema públic. Pel seu costat, des de la Unitat Bàsica de Prevenció es fa un seguiment de l’afectació de la situació al professional a nivell emocional i se li ofereix un assessorament psicològic. I des de l’Assessoria Jurídica es fa un acompanyament a la víctima en cas que aquesta vulgui denunciar els fets. 

En els darrers tres anys s'han produït unes 60 agressions cada any. L'any 2020 n'hi va haver 59 de verbals i 1 de física. Des de l'ICS apunten que "cal tenir present que a l’atenció primària de Girona es realitzen gairebé quatre milions d’actes assistencials a l’any. L’ICS a Girona compta amb més de 2.200 professionals treballant als centres de salut, repartits entre els 26 equips d’atenció primària d’arreu de la Regió i un equip d’atenció primària penitenciari".

A Figueres, l'any passat, es van registrar 4 agressions al CAP Ernest Lluch i 2 al Masdevall. L'any 2019 no n'hi va haver cap i el 2018 van ser 2.

Pel que fa al conflicte viscut amb una persona sense sostre que passava hores a l’exterior del CAP Josep Masdevall i havia protagonitzat situacions violentes, sobretot de caire verbal, des de la direcció de l’EAP s’han fet múltiples gestions tant amb l’Ajuntament de Figueres, la policia municipal, els serveis socials i amb salut mental per intentar resoldre la situació, sobretot per trobar una sortida a la problemàtica social de la persona en qüestió. Malgrat que aquesta ha estat una situació viscuda durant mesos, en les darreres setmanes aquest sense llar ja no apareix pels voltants del CAP Josep Masdevall.

Imatge de la mobilització d'aquest dimecres al CAP Josep Masdevall de Figueres