Un estudi científic recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de zones protegides de la Mediterrània

Un equip científic dels àmbits de les ciències marines i la geografia de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona (UdG), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de les àrees protegides de la Mediterrània a causa dels greus impactes que aquestes instal·lacions poden provocar sobre la biodiversitat marina i el paisatge. Aquesta és una de les principals conclusions del treball publicat a la revistaScience of the Total Environment per l’equip en què participa el professor Jordi Solé, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

L’estudi presenta una primera avaluació dels impactes ambientals potencials dels grans parcs eòlics a la Mediterrània i, en especial, a zones de gran fragilitat ecològica i alt valor paisatgístic. Com a cas d’estudi, s’examina el megaparc eòlic marí projectat al cap de Creus i al golf de Roses, on conflueixen vuit àrees marines protegides.

L’equip ha revisat prop de 150 treballs d’arreu del món. Aquesta diagnosi pretén ser útil per a altres indrets de la Mediterrània i altres mars i oceans del món on conflueixin una elevada biodiversitat, l’existència d’àrees marines protegides, un paisatge valuós, i unes activitats pesqueres i turístiques importants a escala local.

En concret, l’estudi analitza per primer cop i de manera integral els diversos impactes que poden tenir aquestes instal·lacions en tota la columna d’aigua: des del plàncton fins al fons marí, i des de peixos i crustacis vitals per a la pesca fins a espècies sensibles i protegides, com ara balenes, dofins, tortugues i algunes aus marines.

L’article destaca que els megaparcs eòlics marins poden comportar «greus riscos ambientals per al fons marí i la biodiversitat de moltes zones de la Mediterrània a causa de les particulars característiques ecològiques i socioeconòmiques i la vulnerabilitat d’aquest mar semitancat». Així doncs, «no es poden importar directament models com els del mar del Nord», on s’han instal·lat molts parcs eòlics marins. Per a l’equip, el Mediterrani és característic per la seva «plataforma continental més estreta, però més heterogènia i una proporció d'espècies i hàbitats amenaçats més elevada que en els mars del nord d’Europa».

Més informació a: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2022/02/037.html